Partit per oblidar.
Crònica de Ramon Boix. 16 de Març de 2013. Per començar avui és el dia que em costa més de fer la crònica d'aquest cap de setmana. Sentiment entre resignació i frustració. Tot i que només ens queda estar a la bones i a les madures, ja que el compromís amb el club i els jugadors és total. Com podeu comprovar aquest no ha estat el millor cap de setmana que tots desitjàvem. Era una jornada davant d'un rival més assequible que jornades anteriors tot i que no hi ha mai res guanyat fins que l'arbitre pita el final de cada partit. Una primera part correcta encara que semblava que faltava alguna cosa, falta de motivació o no ser ben bé què, però el Cistella sens dubte aquests dos últims partits no ha estat el Cistella que estàvem acostumats fins ara. Tothom vol fer moltes coses i quan es veu que no surten es desesperen i perden el nord. Crec que seria millor que cadascú intentés fer el que sap, val més fer una cosa ben feta que dues o tres de mal fetes. Tot i crec que per factors adversos, sobretot meteorològics no s'ha pogut entrenar les darreres tres últimes setmanes i estic segur que aquesta és una de les principals causes. Com a anectoda, destacar l'arbitratge d'una noia, per primera vegada amb el Cistella, amb un bon arbitratge tot i que també cal destacar que els dos equips l'hi han posat fàcil.
Pel que fa la primera part el Cistella encara que tímidament a mesura que han anat passant els minuts ha dominat portant les ocasions més clares, amb un Base Roses temorós que un cop i altre topava amb la bona línia defensiva del Cistella. Quan semblava que la primera part s'acabaria amb empat a zero, al minut 45 en Jordi Vilarassa ha fet una bona jugada, arribant fins al fons de la línia de porteria i ha fet la passada de la mort que en Sergi Torrecabota no ha desaprofitat per posar l'1 a 0 al marcador. Tot seguit l'arbitre ha pitat mitja part.
La segona part, només ha existit un sòl equip, que ha sigut el Base Roses, ja que pel que s'ha vist el Cistella no ha sortit del vestidor, perquè la segona part no ha aparegut, ha estat malament en totes les línies, els jugadors semblava que estaven en un altre lloc, per molt que volien no sortia res, amb errades incompresibles i gens habituals en la majoria del jugadors. Això ha fet que a mesura que passaven els minuts el Bases Roses cada cop creia més en la remuntada, cosa que ha aconseguit el minut 73, desprès d'una greu errada de la defensa. El Cistella no hi havia manera que reaccionés i el Base Roses cada cop ha cregut més en aconseguir la victòria que ha buscat
fins al final, cosa que ha aconseguit al minut 88 davant la apatia del Cistella. Derrota merescuda i ara només toca passar pàgina.
Aquest resultat ens sap greu a tots tant jugadors com a tècnics, a ningú li agrada perdre ni donar la imatge que s'ha donat. Ara només ens tocar mirar cap endavant i està units i pensar que el que ha passat aquest cap de setmana no es repeteixi. Es una llàstima ja que aquests punts al final de temporada els trobarem a faltar. Però no hi ha res impossible i encara que sigui difícil ho hem d'intentar fins l'últim, moment per aconseguir la tercera plaça i estic segur que aquesta derrota ens servirà per madurar i aprendre dels errors, segur que això farà créixer a l'equip i ser més forts d'aquí al davant.
Aquí podreu trobar més dades i estadístiques del partit.
