Partit fluixet per oblidar, però 3 punts més al sac.
Crònica de Ramón Boix. 6 d'Octubre de 2012. El Cistella arriba aaquest partit amb la moral alta tot i que degut a les causes metorològiques no van permetre continuar amb la inèrcia que s'havia agafat al camp del Navata. L'ambient s'havia refredat i tenint en compte que davant hi havia una rival de la part baixa de la classificació, ha fet que el Cistella sortís amb l'ambient molt fred. Sense jugar un bon partit, almenys per ocasions, resultat just i tres punts més.
La primera part ha començat amb els dos equips estudiant-se però a mesura que han anat passant els minuts l'Al Wifak ha començat a tenir el control del partit i de la pilota, tot i que sense quasi cap perill amb un Cistella com de costum molt ben ordenat en tasques defensives. El Cistella a mesura que han anat passat el minuts estava cada cop més desconcentrat sense trobar el seu lloc en el camp, on no s'aconseguien fer més de dues passades seguides amb moltes impresicions, un Cistella totalment desconegut, no hi havia manera que sortís res bé. Tot i així es podia haver avançat en el marcador amb un xut al travesser que per poc no ha entrat i que podia haver canviat el curs del partit.
La segona part ha continuat semblant a la primera part, domini infructuós de l'Al Wifak amb un Cistella que ha mesura que han anat passant el minuts s'ha anat treient la son de les orelles. En Jordi Vilarassa en un córner olímpic ha posat per davant al marcador al Cistella esmenant el penal fallat només uns minuts abans. A partir d'aquí el partit s'ha embrutit bastant amb Al Wifak impotent i cada cop més dur, amb forces entrades dures i fora de lloc. El Cistella com de costum ha sabut mantenir l'ordre en defensa i no ha passat cap perill fins que al minut 89 amb una bona assitencia de l'Abulí, l'Albert Ayats ha posat el definitiu 0-2 que ha fet justícia si més no perquè el Cistella ha tingut les ocasions més clares.
Per acabar, d'una forma rotunda, partit per oblidar, ja que segurament del que portem de campionat ha estat el més fluix. I només es pot explicar amb la cara que feien els jugadors, que com és habitual han posat totes les ganes que fessin falta, però avui no hi havia manera que sortís res bé. Però la gran sort es que tenim els tres punts a la butxaca i segurament ja ens agradaria que cada partit que no estem fins aconseguíssim els tres punts i avui està clar que hem d'estar satisfets i això també demostra que l'equip va madurant i sap guanyar en totes les circunstàncies. Segurament ens feria molt més mal haver jugat molt bé i haver perdut. Aquest partits ens fan més forts mentalment i encara amb més motiu amb la dita tant coneguda que tot i no estar encertats la unió fa la força i ens fa anar endavant i ens fa més forts. Només s'ha de pensar en el pròxim partit i estar convençuts que entre tots ho farem molt millor.
Dissabte que ve el Cistella rep als bolivians a un quart de 5 de la tarda. Us hi esperem a tots!
